Els bolquers han existit des dels orígens de la humanitat, a diverses cultures ancestrals com l’azteca, l’egípcia i la romana ja es feia ús de diversos materials com fulles, teles o pells per a cobrir al nadó.

Els inuits, esquimals d’Alaska, per exemple, feien servir pells de foca farcides de molsa per a embolicar amb elles als seus nadons. Els nadius americans feien servir pells de conill farcides de pastura, igual que els inques.

A finals del 1800, a Europa i Nord-amèrica, es va començar a fer servir una tela quadrada, de lli o cotó, plegada en forma rectangular i que es subjectava amb un imperdible que es va donar a conèixer amb el nom de “bolquer”. Va ser Maria Allen el 1887, a Estats Units, qui es va llençar a la producció en massa del bolquer, aquesta tela amb patró determinat. A ella li devem també la recomanació de bullir en aigua (avui en dia ja no és necessari) i eixugar al sol.

Anys més tard, el 1946, es va introduir el primer cobertor impermeable. Amb la finalitat de resoldre el problema que existia amb el rentat i l’eixugat dels bolquers, Marion Donovan va fabricar una coberta de bolquer  fent servir tela de paracaigudes, tela de niló que no deixava passar la humitat, de manera que el nadó no mullava ni la seva roba ni el llit.

El 1949, després de varies proves amb la seva filla i moltes millores, va aconseguir presentar la sol·licitud per a la patent. No va ser fins el 12 de juny de 1951 que la va aconseguir, fet que va suposar un gran èxit: en un parell d’anys ja tenia ofertes que s’alçaven als dos milions de dòlars. Gràcies a això, Marion va decidir buscar materials més aïllants i més curosos amb la pell del nadó.

Finalment, 10 anys més tard, va aparèixer a la història Procter & Gamble, que es va interessar pel projecte i ja podem imaginar el que va passar: va convertir aquest bolquer en el bolquer d’un sol ús que coneixem actualment.

Per sort, a mesura que els bolquers d’un sol ús es van anar desenvolupant des del no res fins a l’actual indústria, els bolquers de tela es van tornar cada cop més còmodes i funcionals. En els anys 80 l’oferta de bolquers de tela disponible era molt petita, per catàleg o a grans magatzems. Ha estat durant les últimes tres dècades que els bolquers de tela han estat testimoni d’un enorme auge.

Actualment les opcions que ens ofereixen els bolquers de tela son infinites, podem triar entre centenars de colors, varietat de models i estils, infinitat de materials transpirables i fàcils de netejar. Una de les coses més importants de fer servir bolquers de tela, sigui quin sigui el model que a la vostra família li va millor, és que suposen no generar més residus, són l’opció més saludable per a la pell del nadó i inclús ajuden a mantenir l’economia familiar.

A la majoria de regions d’Espanya, i especialment a Catalunya, trobem un alt grau d’aigua dura.

Moltes vegades només ens n’adonem quan hem de netejar residus de minerals (calç) de la nostra dutxa, aixetes, pica… No som conscients de com l’aigua dura afecta en el rentat de la nostra roba, especialment si ja fem servir un bon detergent amb estovadors d’aigua inclosos.

L’aigua dura marca una gran diferència en el rentat dels bolquers de tela, ja que els dipòsits de minerals que es queden a les nostres aixetes també es queden als teixits i, quelcom que a la roba del dia a dia seria un problema relatiu, als bolquers de tela genera un gran problema.

Els dipòsits de minerals atrapen bacteris. Els residus causen olor a amoníac, repel·lència i fins i tot erupcions o cremades a la pell. Moltes persones confonen residus d’aigua dura amb residus de detergent (això és un mite), perquè veuen escuma a l’aigua després d’esbandir el detergent. La bona notícia és que un excés de detergent no provoca una absorció inadequada als teixits, però amb aigua dura els teixits atrapen residus i detergent, el que provoca que es generi escuma residual. El que veiem realment és l’efecte de l’aigua dura a la tela i, si hi ha residus de detergent, podem estar ben segures que també hi haurà bacteris.

La solució és afegir la quantitat correcta de detergent (la que recomana el fabricant) i afegir un estovador d’aigua (anticalç). L’aigua dura no és la nostra amiga i necessita una rutina efectiva de rentat per a evitar els seus efectes. Fer servir una quantitat de detergent insuficient per a rentar una càrrega d’alta brutícia pot ser perillós, de manera que, per a rentar els bolquers de tela, en contra del que habitualment es diu, més detergent és millor, sempre seguint les instruccions del fabricant.

Els detergents en pols contenen més estovadors d’aigua que els detergents líquids i normalment netegen millor. Sovint, en aigua dura, els estovadors d’aigua inclosos al detergent no son suficients. Amb una càrrega d’alta brutícia el detergent necessita ajuda extra per treballar efectivament.

El millor estovador d’aigua per afegir a la nostra rutina de rentat és l’anticalç, actualment fàcil de trobar a la secció de rentat del supermercat.

Quelcom que MAI s’hauria de fer amb aigua dura son esbandides extres o afegir-hi massa aigua per la mida de la càrrega. Tot i que sigui una pràctica molt habitual en el rentat de bolquers de tela, és molt perjudicial per als bolquers, a més malgastem una gran quantitat de recursos innecessàriament. Al realitzar esbandides extres després de finalitzar el cicle del rentat, estem dipositant de nou els minerals durs que el detergent i l’anticaç han estat treballant per eliminar. Si per una altra banda estem fent servir massa aigua per a la mida de la càrrega, estem debilitant el detergent, de manera que deixarà que els minerals dominin i es dipositin els seus residus a la tela.

Fes servir el nivell d’aigua apropiat per a la mida de la càrrega: una càrrega petita de bolquers, nivell baix d’aigua. Els bolquers necessiten fricció per a netejar-se bé, si floten en massa aigua no es netejaran correctament, per això és interessant omplir la càrrega de la rentadora amb més roba, sempre de mida petita per a propiciar la fricció.

Optimitzem els recursos i seguim les instruccions del fabricant.

Si és així, mira en quin moment està el teu nadó. Acabeu de començar amb l’alimentació complementària?

Si la resposta és sí, és normal que durant una setmana el pipí tingui una olor més forta, el seu organisme està depurant més i hi ha molts canvis, en una setmana desapareix.

Si la resposta és no, i la olor perdura, revisa la rutina de rentat, potser que hi estiguin quedant bacteris. A la nostra web i a publicacions anteriors tens tots els detalls per a un bon rentat ;)

I per favor, sopa de bolquers? Nooo. Rentat a mà? Nooo.

Les mans són per a agafar, abraçar i acaronar als nostres nadons. La rentadora treballa per a nosaltres. A més, quan rentem a mà, sempre freguem en excés, fet que deteriora els materials i escurça la vida dels bolquers.

Fes servir el sentit comú i posa-t’ho fàcil. Qualsevol dubte t’ajudem.

Doncs hi ha una mica de tot:

A algunes persones els ve el record d’aquells draps poc absorbents, que es tancaven amb una agulla perillosíssima i que havien d’embolicar en un plàstic gens transpirable.

A uns altres els ve com que és una cosa de hippies.

Moltíssims veuen la imatge d’una dona frega que frega per a deixar nets els bolquers. Una pèrdua de temps!!!

La família, en la majoria dels casos, no vol sentir a parlar del tema. Les amigues et veuen amb mascareta netejant caques tot el dia.

Però la realitat és que fer servir bolquers de tela no té res a veure amb tot això.

Els bolquers de tela que fem servir avui en dia estan fabricats amb materials moderns súper absorbents, i el que evita fuites és un material impermeable i alhora transpirable.

Els pot fer servir qualsevol família que ho desitgi i no per això son uns hippies.

El nostre temps és per a estar amb els nostres nadons, i les nostres mans són per a agafar-los, acaronar-los, abraçar-los… Els bolquers els neteja la rentadora. Res de fregar!!! Les rentadores modernes son màquines molt eficients, amb un programa de rentat adequat i detergent queden com nous.

Els bolquers de tela són tot avantatges:

Respecten el medi ambient per infinits motius, estalviem molts diners, cuidem la pell dels nostres nadons i, a sobre, són preciosos.

T’animes a provar els bolquer de tela?